Joan Masats mirava la gent que es movia per la sala de Palo Alto en els minuts previs del començament de la seva xerrada. Concentrat darrere de les ulleres color crema i amb el micròfon a la mà, tenia davant el portàtil, els papers de les notes… i un munt de veterania en fotografies de viatges.
Un cop assegut tothom, Joan va comentar que moltes vegades li pregunten quina càmera s’han de comprar per anar de viatge. I ell explica qüestions de lògica que moltes vegades no es tenen en compte: si normalment no fas servir una càmera complexa per fer fotos, no te l’emportis de viatge, que es quedarà a l’hotel. No t’emportis una càmera nova que encara no dominis, perquè no tindràs temps per estudiar-la. Si vas amb la família, no podràs dedicar molt de temps a moltes fotos, fes servir el mòbil, que surten bé.
Aclarit això, Joan va fer una comparativa entre una càmera i un mòbil. La diferència en la mida del sensor, en la mida dels píxels quan es vulgui veure la foto en una pantalla més gran que la del mòbil, en la quantitat (i qualitat) d’objectius i filtres que pot portar una càmera i les limitacions d’un mòbil … La conclusió va ser que els mòbils tenen la seva utilitat i el seu espai, però si és possible endur-se (i fer servir!) una càmera, el resultat sempre serà millor.
I després, va desplegar el seu coneixement a la pantalla gran. Fotos impactants que havia aconseguit en viatges per tot el món, explicant les curiositats de cadascuna i com organitzar-se per aconseguir-les. Que s’ha d’estudiar una mica el lloc on es va per saber què es trobarà, què es pot fotografiar i què no, i alhora, buscar la imatge que faci que el record del viatge sigui “nostre”.
Va comentar que per anar a molts llocs s’ha de comptar amb els taxistes o els transports locals, i que aquesta gent no sempre entén “l’idioma dels fotògrafs” quan se’ls demana el lloc per fer una bona foto. Toca tenir paciència, investigar, comentar… i quan es troba un que sí que entengui què és un fotògraf, no deixar-lo anar!
Es van veure fotografies impactants de les piràmides agafades des d’un angle diferent, i imatges de gent que li van servir per comentar la diferència entre fotos de carrer i fotos de viatge.
Va parlar de les hores per fer una foto. Va posar imatges dels mateixos llocs agafades a l’hora daurada, l’hora vermella i l’hora blava, totes amb resultats impactants, però completament diferents.
La gent estava concentrada i admirada, passant la vista de la pantalla gran a l’expressió formal de Joan, emparada darrere les ulleres de color crema. Quan va acabar la projecció, va deixar la serietat que havia dut durant tota l’estona i va convidar a tothom a fer fotos, sempre, perquè és el record del viatge… i és el que ens agrada.
Va guardar les ulleres a la butxaca i ara sí, va somriure en rebre un gran aplaudiment.
Xavier Modamio va aprofitar la relaxació del moment per agrair la presència de tothom, l’aportació de la Fundació Palo Alto i la xerrada de Joan Masats, que posava fi a les activitats del FotoFest.
Imatges: Carlos Mestrallet, Daniel Iglesias, Dolors Cuxart.
--Aquest reportatge va ser publicat a la web FotoFest 2022, dins de l'apartat Cròniques.
