El dimarts 15 i quasi sense avís previ, en Xavier Modamio ens va portar a la Lluna. Literalment. Amb una presentació didàctica i amb fotografies espectaculars va anar explicant les característiques del satèl·lit, dels estels i dels planetes.
Sense perdre el somriure ens va renyar perquè no fem cas de la meravella que tenim sempre a sobre el cap. Que ningú aixeca la vista per veure el cel, ni de dia ni de nit, que ningú li dedica uns minuts a esbrinar què serà aquell puntet que es veu.
Que no hem de mirar mai al sol directament, i molt menys amb una lent pel mig, que faria de lupa i ens podria danyar els ulls. Que la càmera s’escalfa amb una exposició perllongada, que el sensor pateix, però no ho sap dir i al final es pot fer malbé. Que la fotografia nocturna del firmament no és impossible, però se li ha de posar una mica d’interès.
Va parlar de constel·lacions, de planetes, de la Via Làctia i de les aurores boreals, i el més impactant, de com poder fer les fotos sense agafar un atac de nervis. De càmeres, objectius i programes que fan la feina pesada mentre el fotògraf mira el cel.
També va parlar de l’etapa següent, quan el fotògraf ja s’endinsa en lents professionals, programes d’alta edició, muntures equatorials perquè el trespeus segueixi el moviment de la Lluna. D’exposicions d’hores i bateries que s’esgoten.
Les seves paraules estaven recolzades per imatges impactants, totes amb el seu autor posat al peu. Tant de respecte per l’autoria aliena que va posar una foto seva… amb el nom d’un altre. Després de les rialles, tots vam quedar impressionats per la imatge, el detall, la composició… i que Xavier sabés el nom de cada puntet, que eren estels i planetes llunyans.
Els trenta assistents escoltaven interessats; uns feien fotos de les notes de la pantalla per tenir les dades, altres optaven pel sistema clàssic de llibreta i boli. Uns preguntaven pel tipus d’objectius, altres per la planificació d’una sessió. Xavier comentava els programes que ajuden en totes aquestes tasques, els calendaris astronòmics… i l’avantatge de poder deixar la càmera treballant sola mentre el fotògraf es dedica a xerrar amb els amics, sopar o dormir fins a l’endemà.
La sessió es va acabar prop de les nou de la nit i tots vam sortir als jardins de Palo Alto, xerrant i mirant encuriosits el cel que teníem a sobre… per si després ens fan preguntes.
---Aquest reportatge va ser publicat a la web de FotoFest 2022 dins de l'apartat Cròniques.
Imatges: Jaume Margalef, Marc Seriol.
Eines esmentades a la xerrada:
Filtres solars Baader, filtres per a observació i fotografia solar.
PIPP, programari per a preprocessament d’imatges planetàries.
Registax, programari per a l’alineament, apilat i processament d’imatges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario